Durant molt de temps els lingüistes no podien relacionar les llengües romàniques actuals (castellà, català, francès, etc) amb la llengua que les va originar: el llatí, ja que hi havia un gran buit evolutiu entre les paraules actuals, com per exemple: l’actual en català és ULL, però en llatí antic la paraula és OCULUM.
Però durant les excavacions en l’antiga Pompeia(la ciutat més afectada per la erupció del volcà Vesuvi)entre les restes de la ciutat es van trobar unes tauletes de fang on hi havia diversos escrits en una llengua que fins ara no s’havia trobat enlloc.
Aquesta llengua era la llengua vulgar. La llengua vulgar és el idioma que realment es parlava a l’antiga Roma i la raó per la qual no s’ha conservat fins els dies actualment és simplement per què les tauletes estaven fetes de fang cru, material que no es podia resistir gens a la corrosió de la humitat, però l’erupció del Vesuvi va cremar aquest fang i va mantenir aquestes tauletes intactes fins avui en dia.
Els missatges que es trobaven en aquestes tauletes eren la majoria, o bé relacionades amb apostes: carreres de cavalls, carreres de gossos, jocs de daus i altres jocs d’atzar i apostes, o bé malediccions i mals d’ull: el contingut de la maledicció i el seu destinatari s’escrivia en una tauleta i després s’enterrava.
D’aquesta manera es va recuperar el buit i es va trobar la relació entre el llatí escrit i les llengües romàniques, per exemple: en llatí escrit; OCULUM i en català; ULL, i en llengua vulgar es veu l’evolució de la paraula; OC’LUM i OC’LU.
Imatge treta de: psigabriela.blogspot.com
