Taipei 101

Descripció i història

Arquitecte: C.Y. Lee & Partner
Companyia contractista: KTRT Joint Venture
Companyia gestora: Urban Retail Properties Company
Lloc: C/Sung-Chih 8, Districte Hsin-Yi , Taipei, Taiwan

El Taipei 101 és un edifici amb un pes total de 705130 tones que va ser obert al públic el 31 de desembre del 2003. TAIPEI és l’abreviatura de Tecnology, Art, People, Environment i Identity; i 101 representa superar el cent per cent i perfeccionar-se més encara. Segons el llibre Guiness el Taipei 101 té el rècord en: l’estructura més alta, el sostre més alt i el pis més alt ocupat. Aquests rècords els va amntenir fins el 2010, quan el va superar el Burj Califa.
El Taipei 101 inclou: oficines de venda al detall(pisos 1-4), un gimnàs(pisos 5-6), oficines(pisos 7-84), restaurant(pisos 86-88), plataforma d’observació(pisos 81, 91 i 101) i instal·lacions de comunicació(pisos 92-100). Té els dos ascensors més ràpids del món que arriben a una velocitat màxima de 1010m/min i es desplacen entre els pisos -1 i 89 en 39 segons. També té un amortidor d’inèrcia de 900 tones, situat en el pis 87, per contrarestar terratrèmols i tifons que es pot veure des dels pisos restaurant i des de la plataforma d’observació.
Inicialment el Taipei havia de ser un gratacel de 66 plantes que simbolitzaria l’emergent Taiwan, però al 13 de gener de 1998, la ceremònia del començament de la construcció, es va decidir cambiar el disseny original i elevar la quantitat de pisos fins 101. Per culpa d’aquest canvi la construcció es va retardar, i la primera columna es va aixecar en l’estiu del 2000. El 31 de març del 2002 5 obrers es van morir aplastats per dues grues que van caure del pis 56 durant un terratrèmol de 6,8 graus a l’escala de Richter. La construcció es va parar i va continuar després d’una inspecció. Durant la construcció es van produir uns quants incendis en els podis. Durant la setmana del 10 al 16 d’agost del 2003 va superar el record Guiness de l’estructura més alta de les torres Petronas. El Taipei es va obrir durant la vigília de l’any nou del 2004, el van inaugurar l’alcade de Taipei, Ma Ying-jeou, i el portaveu de la Legislació, Wang Jin-pyng.

Conclusió i opinió personal

Aquest edifici és una aplicació pràctica de la enginyeria antisísmica, com l’amortidor d’inèrcia i l’amortidor multifreqüència. El Taipei 101 has passat il·lès molts terratrèmols i huracans desde la seva construcció i, per tant, podem dir que l’enginyeria antisísmica existeix, funciona i aquest edifici n’és un exemple.
Evidenment el Taipei 101 és una meravella de l’enginyeria, tant de la civil com de la l’antisísmica, que ha superat numeroses proves durant la seva construcció i que ha aconseguit un merescut rècord Guiness. Però en un país com Taiwan on moltes persones viuen en la pobresa no s’hauria de construir una meravella de l’enginyeria i exhibir una riquesa “falsa”, per molt que els paisos occidentals considerin Taiwan un país emergent, sinó que s’haurien de construir escoles, habitatges assequibles, hospitals, etc. pensant més en la quantitat que en la qualitat.

Enginyeria antisísmica

L’enginyeria antisísmica és l’estudi del comportament de les estructures sotmeses a ones sísmiques, que poden estar en forma de, sobretot, terratrèmols, pèrdua del sòl que subjecta l’edifici, tsunamis, etc. El seu objectiu principal és reforçar un edifici per què resisteixi un terratrèmol, de dues maneres principals: rellentint-lo o debilitant-lo. Els altres objectius que persegueix, són els següents:
-Com interactuen les estructures construïdes amb un fonament en vibració.
-Preveure les conseqüències de les vibracions.
-Planificar, construir i mantenir en bon estat els edificis antisísmics.
També s’intenta que els edificis antisísmics siguin moderns i, tinguin un aspecte maco i que no siguin gaire cars.
Actualment el mètode més utilitzat és el control de la vibració de les ones sísmiques, i, entre elles, l’aïllament sísmic, que ens permet edificar estructures fàcils de construir i no gaire cares.

Control de la vibració

Són una sèrie de dispositius que permeten reduir l’impacte de les ones sísmiques en les estructures. Es poden classificar en actius, passius i híbrids. Són els següents:

-Murs de maçoneria en sec: consisteix en posar els maons de manera que no deixin gens d’espai entre ells i, per tant, no tinguin punts de ressonància, especialment en els arcs. Els inques van ser uns dels primers que van utilitzar aquesta tècnica en la construcció, per exemple, del Matxu-Pitxu. Durant els petits i mitjans terratrèmols als murs no els passava res, i, durant terratrèmols més forts les pedres “ballaven” i tornaven a la seva posició quan el terratrèmol s’acabava.

-Amortitzadors sísmics: són un tipus d’aïllament sísmic que protegeix l’edifici de terratrèmols potencialment destructius.

-Amortidor d’inèrcia: és un bloc massiu de formigó construït en un edifici molt alt, que, amb l’ajuda d’un mecanisme semblant al d’una molla, ressona quan rep ones sísmiques. El Tapei 101 en té un.

-Amortidor d’histeresi: reforça l’edifici durant un terratrèmol dissipant les vibracions sísmiques que li arriben.

-Amortiment en la configuració vertical: redueix la vibració sísmica que rep l’edifici construint-lo amb una forma cònica. Aquest efecte també es pot utilitzar amb la seva massa.

-Amortidor multi freqüència de les vibracions: es col·loca en edificis alts i vibra amb freqüències específiques quan rep ones sísmiques. Cadascun d’aquests amortidors consta d’una sèrie de diafragmes entre pisos i un conjunt d’altaveus que vibren amb períodes de vibració propis.

-Base elevada de l’edifici: gràcies a les múltiples reflexions, difraccions i dissipacions que hi ha a la base elevada de l’edifici, les vibracions que arriben fins a l’estructura són molt més dèbils que al principi.

-Coixí de goma i plom: és un sistema d’isolació que suporta entre 1 i 10000 tones de pes i té, com a màxim, 1m d’alt. Es va tornar molt famós després d’un terratrèmol a Los Angeles on van protegir l’Hospital Universitari, que va ser l’únic dels 10 hospitals de la ciutat que no va patir danys.

-Amortidor de molla: és un sistema d’isolació que funciona de la mateixa manera que el coixí de goma i plom.

-Amortidor de pèndol: funciona col·locant sota l’estructura una base còncava, per la qual l’estructura lliscaria en cas de terratrèmol.

Conclusió
Aquests mecanismes són una mostra de que la humanitat ha progressat i actualment segueix progressant, cosa que ens permet lluitar i guanyar contra la natura. Encara que ens sembli que tot això és molt nou i només apareix en els gratacels en ciutats molt grans i modernes, bona part d’aquests elements apareixen en construccions amb més de cinc mil anys d’història com els ziggurats (edificis esglaonats) de l’antiga civilització mesopotàmica que utilizten el mètode de l’amortiment en la construcció vertical.

Desastres naturals relacionats amb la terra i altres

Colades de fang

Una colada de fang és una massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d'aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang. Les colades de fang tenen un alt contingut de material sòlid i una alta densitat. S’anomenen lahara si contenen materials d’origen volcànic.

Desprendiment

Els desprendiments són la caiguda lliure de masses rocoses que s’han separat del vessant d’una muntanya. Aquests afecten majoritàriament les carreteres i els pobles o ciutats situats a les muntanyes on poden causar moltes víctimes.

Terratrèmol

Conjunt de sacsejades de la superfície terrestre a causa d’un moviment brusc de les plaques tectòniques. Els terratrèmols es poden mesurar segons els danys provocats: escala Mercalli, o segons l’amplitud de les seves ones sísmiques: escala Richter. Encara que els terratrèmols poden afectar qualsevol zona, la seva immensa majoria succeeixen al cinturó circumpacífic, mentre que la resta es distribueix entre el cinturó alpinohimalaià, les dorsals oceàniques i els rift africans. El terratrèmol més fort enregistrat en tota l’història va succeir el 1556 a la província de Shanxi. Recentment els terratrèmols més destructius dels últims anys van ser el de Sumatra del 2004, i el d’Haití el 2010.

Epidèmia, endèmia i pandèmia

El desastre natural per excel·lència, la malaltia, es produeix quan una determinada enfermetat supera les previsions del científics. Quan una malaltia provoca una quantitat de morts superiors a l’esperada es denomina epidèmia, quan aquesta perdura durant molt de temps es denomina endèmia i finalment, quan afecta tot el món s’anomena pandèmia. Les epidèmies són el desastres naturals que més morts ha provocat al llarg de la història (la pesta negra va matar entre un quart i un terç de la població en tot el món i va durar entre els segles XIV i XVIII o la verola, ambdues ja completament erradicades). Actualment la pandèmia més important és la del VIH que s’ha emportat les vides de 25 milions de persones des que es va descobrir el 1980.

Impacte astronòmic

L’impacte astronòmic és una explosió causada per l’impacte d’un meteorit, asteroide o cometa(o altres cossos de probabilitat d’impacte gairebé nul·la com els satel·lits o els planetes) contra la superfície terrestre. Aquestes explosions són tan destructives com poc freqüents però poden causar danys tan enormes com l’extinció completa de totes les espècies d’èssers vius del planeta i la corrupció de l’atmòsfera del planeta.

Fam

La fam com a desastre natural és una situació on la quantitat de població és molt superior a la quantitat d’aliments disponibles. Segons el projecte Proyecto Hambre de les Nacions Unides cada dia moren 24000 persones a causa de la fam o per malalties relacionades amb ella. Aquesta és la primera causa de mort en tot el món i hi ha nombroses organitzacions de renom que batallen contra ella: la FAO, moltes oenegés i la WFP. La zona més afectada per la fam és Àfrica on la fam és causada per les sequeres, els conflictes armats o per la combinació de les dues.

Desastres naturals relacionats amb el foc, la calor i els gasos

Incendi

L’incendi és la inflamació d’un objecte, una substància o una zona que no està preparada per suportar la temperatura del foc. Els incendis considerats desastres naturals són els que afecten grans zones ocupades per objectes amb valor econòmic(boscos, infraestructures, etc.).

Ona de calor

Una ona de calor és un període de temps durant el qual la temperatura es manté molt per sobre de la normal. Les ones de calor varien en importància i força segons el lloc que afecten. L’ona de calor de l’estiu de 2010 va provocar altes temperatures al nord-est d’Europa i sequeres, innumerables incendis i smog a Rússia, on a més va cremar gran quantitat de collites i boscos.

Sequera

La sequera és una situació climotològica anormal a causa de la falta de les precipitacions en una zona durant un temps perllongat. La sequera és un desastre natural més llarg que la resta ja que pot arribar a durar segles i molt perillós. El sector més damnificat per les sequeres és l’agricultor i el ramader, ja que aquestes destrueixen les collites i el menjar del bestiar. A llarg termini la sequera pot provocar danys en el sector industrial, en els serveis i en la salut de les persones.

Erupció volcànica

Una erupció volcànica és l’alliberament a l’atmosfera de grans quantitats de gasos i magma de l’interior de la terra a través d’un volcà. Les erupcions es divideixen en diferents tipus segons el tipus de materials que alliberen(lava, cendres, lapil·li, bombes, etc.) les caracteristiques d’aquests materials i als efectes que produeixen: hawaiana, estromboliana, pliniana, peleana, krakatoana i erupcions submarines. Hi ha moltes erupcions molt potents que han quedat enregistrades en la història(la del Vesuvi o la del Krakatoa) i d’altres que n’hem pogut deduir l’existència i l’escala gràcies a les restes que ha deixat(l’erupció del Toba, possiblement la més forta que ha existit en la història, després de la formació dels continents).

Erupció límnica

Una erupció límnica és l’alliberament de gran quantitat de gasos tòxics o inflamables(diòxid de carboni, metà) del fons d’un llac. Actualment només hi ha tres llacs que poden o que han patit una erupció límnica: el llac Kivu, el llac Nyos i el llac Monoun, tots situats a Camerun, Àfrica. Els llacs que poden patir erupcuions límniques necessiten tenir una font de gasos tòxics a prop (volcà, etc.) i una fondària important. D’aquesta manera quan els gasos s’acumulen en les capes inferiors dels llacs on la pressió és major i una part de l’aigua superficial es desplaça i empeny l’aigua de retinguda i rica en gasos a la superfície on, el gas (més dens que l’oxigen i, per tant, s’enfonsa) ocupa tota la superfície i ofega tots els éssers vius de la zona. L’erupció límnica del llac Nyos va alliberar gairebé un kilòmetre cúbic de diòxid de carboni que va asfixiar a tot un poblat proper de 1800 persones en un radi de 25 quilòmetres.

Tempesta solar(o vent solar)

Una tempesta solar és una explosió atòmica a l’interior del sol, que escapa a la seva atmosfera i, més tard, arriba fins a la Terra. Aquestes explosions produeixen aurores boreals, errors en els aparells elèctrics i produeix molta radiació perjudicial per a la salut. La tempesta solar més forta enregistrada va succeir el 1859 quan va produir aurores boreals a l’equador i va destruir una enorme quantitat de telègrafs, alguns dels quals van produir incendis. Actualment es creu una possible causa de la possible fi del món en el 2012 ja que podria destruir tots els aparells elèctrics de la terra si fos prou forta.

Tempestes

Ciclons tropicals(Huracà, Tifó i Cicló)

Huracà, tifó o ciclo tropical són diferents maneres d’anomenar els ciclons tropicals segons el seu punt d’origen (explicat en el mapa de sota). Tots van acompanyats de vents de superfície de més de 160km/h, plujes torrencials i tempestes que es formen en forma d’espiral d’entre 300 i 800km al voltant d’un petit forat de calma(ull de l’huracà).
Els Huracans són denominats amb noms de persones, alternant noms femenins i masculins i generalment noms castellans, francesos i anglesos; ja que són les llengües més parlades a les zones freqüentades per huracans, amb anys d’antelació. Els huracans més destructius dels últims anys són: el Katrina( Nova Orleans), Mitch(Hondures), Fifí(Hondures), Gilbert(Jamaica i Méxic), Andrew(Florida), George(Hispaniola i SE) i Pauline(Carib i costa de Florida). Els tifons més importants dels últims anys són: Fred(Zhejiang) i Àngela(Filipines). Els ciclons més importants dels últims anys són: Bhola(Bangla Desh), Herb(Taiwan) i Nargis(Myanmar).
Tots aquests fenòmens es mesuren amb l’escala de Saffir-Simpson, que consta de cinc punts de perillositat segons la velocitat dels vents que provoca. Els ciclons tropicals provoquen un terç de les víctimes a causa dels desastres naturals.
Quan s’originen els ciclons tropicals s’anomenen d’una altra manera i mentre van guanyant velocitat en els corrents del vent canvien de nom: fins a 17m/s s’anomenen depressions tropicals, entre 17 i 33m/s s’anomenen tempestes tropicals i, finalment, quan passen del 33m/s s’anomenen ciclons tropicals.

Tornado

Un tornado és una columna d’aire que gira violentament i es troba entre el terra i la base d’un cumulonimbus. La majoria de tornados giren amb una velocitat d’entre 64-166 km/h tenen 75m de diàmetre i recorren uns quilòmetres fins a dissipar-se. Els tornados es mesuren, segons els danys que provoquen, amb l’escala Fujita.

Simun

El simun(vent verinós) és un vent molt àrid, portador de pols i sorra i acompanyat d’una calor insuportable(50-60ºC) és un vent que afecta el desert del Sàhara, Jordània, Síria, la península Aràbiga, Israel i Palestina i que té una durada aproximada de 15-20 minuts. Aquest vent té un efecte asfixiador i pot provocar cremadures.

Tempesta

És un fenòmen meteorològic violent acompanyat de precipitacions, llamps, tornados i vents. Es forma quan una depressió és envoltada de zones d’altes pressions, el contacte de les quals provoca uns vents que formen els núvols de la temepesta: els cumulonimbus. La tempesta és un terme molt laxe i engloba en si gran part dels desastres anomenats (ciclons tropicals, tornados, tempestes de neu, plujes engelants, mànegues d’aigua, tempestes elèctrica, etc. Són tots diferents tipus de tempestes)

Desastres naturals relacionats amb l'aigua, el gel i el fred

Inundació

Tècnicament les inundacions són ocupacions, de l’aigua, de les zones on habitualment no n’hi ha. Les inundacions tenen causes diverses: excès de precipitacions, fusió(canvi d’estat de sòlid a líquid) de les neus, ruptura de preses i activitats humanes(carreteres impermeables, ocupació de les conques dels rius, etc). Les inundacions són els desastres naturals més mortals i destructius, durant el segle XX s’ha calculat que han mort 3.2 milions de persones, què és més de la meitat de tots els morts per causes naturals al llarg d’aquest segle. A la Península Ibèrica les inundacions són les catàstrofes més freqüents i les que més danys provoquen.

Tsunami

Un tsunami(literalment: ona del port) són una sèrie d’ones gegants que són causades pel desplaçament de gran quantitat d’aigua. La majoria de tsunamis són provocats per terratrèmols submarins i rarament són la conseqüència de caigudes de meteorits i explosions submarines. Els tsunamis són un perill per a les zones costaneres, sobretot marines però d’alguns grans llacs també, on ho poden devastar tot. Quan un tsunami és causat per un terratrèmol de més de 8.3 graus a l’escala de Richter és denominat megatsunami, ja que es torna molt més destructiu i perillòs.

Mànega d’aigua

La mànega o tromba d’aigua és un remolí d’aigua entre la superfície de l’aigua i un núvol, generalment cumuliforme. És un fenòmen molt comú i es pot observar moltes vegades a la costa catalana. Pot arribar a aixecar vaixells i és especialment perillosa quan passa a través dels ports.

Allau

L’allau, o esllavissada de neu, és la caigua de neu en grans fins i tot enormes uantitats a través del vessant d’una muntanya. Els allaus poden ser provocats o espontànis: els provocats es produeixen a causa de trepitjar una massa de nèu i que aquesta al no poder suportar tot el pes caigui; en canvi els espontànis es produeixen per la sobreacumulació o canvi de les condicions de la massa de la neu(causades sobretot per els augments de temperatura o plujes) en un lloc determinat. La possibilitat d’allaus es mesura en les muntanyes cada dia i es publicada als bulletins de neu en cinc possibles escales: feble, moderat, marcat, fort i molt fort. El nivell destructiu dels allaus es mesura segons la pressió(en quilopascals, kPa) amb la que l’allau colpeja les estructures.

Calamarsa

La calamarsa és una forma de precipitació de partícules esfèriques o irregulars de gel que mesuren entre 2 i 130mm de diàmetre i arriben a pesar 500g. Aquestes esferes estan formades per una gota a una temperatura per sota del zero i que en tocar-se amb altres gotes es congelen i formen grans esferes de gel. Les calamarses poden arribar a destruir conreus, trencar teulades, destruir cotxes i matar persones.

Pluja engelant

La pluja engelant és una forma de precipitació de gotes molt fredes que en caure i entrar en contacte amb superfícies amb una temperatura menor a zero es congelen. Els danys de la pluja engelant afecten sobretot la xarxa de distribució elèctrica, els cables i les torres que no poden suportar la pesant capa de gel que es forma sobre ells i cauen. Els segons afectats són els arbres i tot tipus de vegetació que es trenca o mor sota la capa de gel.

Tempesta de neu

La tempesta de neu és un fenòmen meteorològic que consisteix en una tempesta acompanyada de forts vents, temperatures per sota dels dotze graus negatius, molta neu i, a vegades, calamarsa. Les zones més afectades per la tempesta de neu són les d’alta muntanya, Sibèria i els pols Nord i Sud.

Front Polar

El front polar és una línia de discontinuïtat que separa els vents polars i els vents tropicals. A l’estiu queda ubicada prop del pol Nord però a l’hivern baixa fins a la península Ibèrica. És el causant de tots els fenòmens meteorològics relacionats amb el fred(pluja gelada, neu, calamarsa, etc.) i per tant el desastre naturals més important.

Que és un desastre natural?

Al llarg dels segles les persones hem construït grans ciutats i aixecat enormes civilitzacions que han batallat entre elles per guanyar poder, importància, fama, recursos, etc. Però mentre nosaltres ens preocupàvem del nostre poder, sense preocupar-nos per res que no fos el poder, hem anat destruint a poc a poc la naturalesa. Hem tallat boscos per obtenir fusta, extret metalls per crear armes, pescat i caçat animals per alimentar-nos. I amb el pas del temps tot això només ha anat creixent a escala del creixement de les nostres civilitzacions. Però la naturalesa no pot suportar aquest progrés per gaire temps més i cada cop es rebel·la més i més: amb terratrèmols, vents huracanats, tsunamis, oles de calor i incendis, etc.

Aquí és quan apareix el terme desastre natural; un desastre natural és una catàstrofe natural derivada de les forces de la naturalesa que té com a conseqüència la pèrdua de gran quantitat de vides, danys i perjudicis en infraestructures i els serveis i la pèrdua de bèns materials en un grau en el qual s’afecti el procés de creixement del país quant a l’economia, la cultura i l’ambient.

Pintura desastres naturals

En la pintura també podem veure obres relacionades amb els desastres naturals i amb les seves conseqüències devastadores que eren un tema de inspiració per a molts artistes i pintors de l’època del Barroc. En aquella etapa era molt habitual exagerar i crear pintures que pretenen explicar el sofriment i la destrucció d’una manera molt extrema. El segle XVI era anomenat ‘’El segle d’or’’ per la quantitat de bons artistes i obres com per exemple Velázquez, Cervantes, Rembrandt, Lope de Vega i Galileu...Les seves pintures eren naturalistes i feien servir el tenebrisme com a principal característica. Era una època en la que no hi havia tanta informació sobre les catàstrofes naturals, per a la gent de l’època eren uns esdeveniments molt terribles que només causaven destrosses i situacions devastadores. Aquests fets també feien que els quadres i les diverses pintures fossin més naturalistes. Era sens dubte un dels millors moments de l’art i aquests dots artístics es veien reflectits també en les pintures de Espanya. L’art espanyol era considerat el més radical de tota la història de l’art renaixentista i del barroc. Les desgràcies i les catàstrofes naturals eren considerades també càstigs pels pecats de les persones que en aquella època eren molt creients, i tenien un gran vincle amb Déu. Per tant també és una altra raó per la que a les pintures es reflectien situacions extremes i tan impactants com els desastres naturals.

Pintura turner

View more presentations from Prestatgeries de l'IES La Mar de la Frau

W.Turner

Un dels pintors més destacats de l’antiguitat que pintava obres relacionades amb els desastres naturals és Joseph Mallord William Turner. Avui en dia podem trobar moltes de les seves obres en una impressionant exposició al museu Metropolità de Nova York. Va néixer l’any 1775, a Covent Garden (Londres). Les seves obres van evolucionar del típic paisatge idealitzat a obres dedicades a imatges de vaixells de vapor, recreacions de passatges bíblics, a la reinvenció d’episodis mitològics o històrics i episodis de l’antiguitat. Per exemple pintures com: La mañana después del diluvio, La batalla de Trafalgar, Tormenta de la nieve... També li agradava molt documentar la historia recent en imatges interessants per a crear reportatges gràfics, com per exemple l’incendi del Parlament anomenat originalment ’’The Burning of the Houses of Lords and Commons’’ del qual en va ser testimoni. A Turner sempre li havia fascinat les coses tràgiques, i això ho va fer reflectir en les seves obres utilitzant diferents classes de catàstrofes: desastres marítims, cataclismes naturals i guerres...però no per aquesta raó va perdre la habilitat de imaginar paisatges tranquils amb una bellesa impressionant. Turner fusionava elements clàssics amb elements de avantguarda, utilitzava tècniques radicals per a aquella època artística com per exemple taques per a suggerir coses que no estaven en aquell lloc, etc. Després de la seva mort l’any 1851, va deixar totes les seves obres al públic britànic com un llegat cultural nacional, un acte de generositat sens dubte. Tot i que era un artista que va coquetejar amb el gusto convencional, es va aventurar amb l’art del impressionisme, expressionisme, i en ocasions amb l’abstracció. Per al públic d’aquells temps, el seu art resultava molt agressiu, en comptes de projectar la imaginació, frustrava i incomodava. Molts no van acceptar les característiques de les obres de Turner, però ell va lluitar pel seu tipus d’art i va donar lloc a l’època del modernisme. La conclusió és que per molt agressives que fossin les seves obres i diferents a les ideologies de l’època ell va defensar-les i només plasmava la realitat de les catàstrofes naturals i dels esdeveniments que passaven sense cap tipus de límit.

Cançó per Haití

En la música podem veure reflectits els temps que hem viscut, els successos més importants que passen actualment, però també la historia humana dels últims cinquanta anys s’escriuen en cançons que queden com a testimonis musicals d’aquells moments concrets. Molts cantants i compositors han demostrat el seu compromís amb els problemes mundials que estan relacionats amb els desastres naturals, i la seva solidaritat. Creen projectes musicals i tots els beneficis estan destinats als que més ho necessiten. El primer concert benèfic de la historia el va organitzar George Harrison després de que el seu amic Ravi Shankar li demanés ajuda per a recuperar fons per Bangladesh. A partir de llavors, molts artistes han decidit fer concerts per ajudar a aquets pobles destruïts per les catàstrofes naturals a tirar endavant. Un exemple més actual de acte benèfic és l’adaptació que van fer molts cantants famosos de la cançó ‘’We are the world’’ de Michael Jackson. Aquest projecte va sorgir quan tot el món va ser conscient de la gran catàstrofe haitiana i també ràpidament es van crear desenes de festivals i actuacions en tots els països per a recaptar diners. Les principals seus d’aquest esdeveniments eren Nova York, Londres i Los Ángeles. Artistes com Springteen, Shakira, Rihanna, Alicia Keys van actuar i gravar un àlbum anomenat ‘’Hope for Haití Now’’. És un recull de totes les cançons i va ser un gran èxit amb més de 170.000 còpies venudes. També van unir-se artistes de països com Canadà, la República Dominicana i altres cantautors espanyols com Enrique Iglesisas, Alejandro Sanz...No només van ser els artistes més reconeguts mundialment els que van ajudar a recaptar beneficis sinó que també músics independents es van dedicar a crear concerts i projectes. Potser no va ser gran cosa la seva recaptació però va resultar tot un èxit. La tragèdia d’Haití va servir per a recuperar aquella cançó coneguda arreu del món del cantant Michael Jackson. La principal idea d’aquest projecte era cantar-la pel 25 aniversari de la cançó creada per Michael, però la catàstrofe va fer canviar de plans totalment. Per tant el dia 1 de febrer, aprofitant que era el dia següent de la gran gala dels Premis Grammy, més de setanta artistes van tornar a l’estudi de gravació a fer la versió actualitzada i aquest cop estava dedicada a totes les víctimes del terratrèmol. Més tard un grup de cantants llatinoamericans van decidir fer la versió en castellà, ‘’Somos el mundo’’, en la que van participar artistes com Ricky Martin, Shakira, Juanes, Luís Miguel o Santana.

Composició Musical ''Nada gano con llorar''

Durant les últimes dècades, milions de dominicans víctimes de catàstrofes i desastres naturals molt habituals al seu país han decidit desplaçar-se a la capital, Santo Domingo en busca de una oportunitat per sobreviure a la situació en la que es troben després de patir i perdre la gran majoria de coses que tenen: cases, pertinences, familiars...En cinc barris perifèrics de la ciutat viuen aproximadament 120.000 persones i estan considerades zones de molta vulnerabilitat per a poder afrontar qualsevol desastre natural. Són zones molt propenses a patir aquest fenòmens degut a la seva situació tan propera als rius Isabela i Ozama. Per aquesta raó s’ha creat aquest projecte de formar a ciutadans per a la preparació i prevenció de desastres naturals d’aquesta magnitud a través de la música popular com la ‘’Bachata’’. Aquesta iniciativa s’ha endinsat en un programa promogut per la Comisió Europea i ha estat recolzada per diferents institucions dominicanes i internacionals. Una de les més importants ha estat Intermón Oxfam. L’objectiu principal d’aquest projecte és reduir la vulnerabilitat en aquests barris fent servir activitats de formació, coordinació amb organitzacions rellevants i la millora de les infraestructures. També la implementació de plans d’emergència a nivell comunitari. Un exemple molt clar és la composició ‘’Nada gano con llorar’’ de Eliseo. La cançó explica la historia real d’un home que ha perdut a la seva estimada per no escoltar els butlletins de defensa civil i d’aquesta manera no aconsegueix evacuar el lloc a temps. Amb aquetes propostes de formació (que es transmeten mitjançant medis de comunicació massius) s’espera que al final del projecte els habitants d’aquesta zona siguin totalment conscients dels riscos que poden patir, i també les accions que han de dur a terme abans, durant i després de qualsevol desastre natural.

La Ruta de l'Huracà

Com hem pogut comprovar els desastres naturals és un tema molt utilitzat en l’àmbit literari, i principalment es veu reflectit en les novel•les i el cinema. Un exemple molt clar de novel•la relacionada amb les catàstrofes naturals és el llibre ’’La Ruta de l’Huracà’’ de Care Santos. En aquest llibre la seva autora explica les aventures de l’Aïda, una nena de 13 anys que es trasllada a l’Amèrica central pel treball dels seu pare. Allà s’endinsa en un seguit d’esdeveniments per poder recuperar al seu pare desaparegut per culpa de l’huracà Mitch juntament amb el seu amic Roque. Durant la cerca coneix a moltes persones que han estat afectades per aquest fenomen atmosfèric tan devastador i veu en primera persona diversos països arrasats pel pas d’aquest huracà. La seva autora ens explica el seu secret per a poder realitzar una novel•la tant realista sense viatjar a aquelles terres. Creu que a través dels seus amics i coneguts que viuen en altres països arreu del món pot obtenir tota la informació i detalls necessaris per a escriure una novel•la d’aquest tipus. Ens explica que ella no ha viscut l’huracà Mitch en primera persona però que també ha estat molt pendent de la seva evolució perquè ella té amics molt estimats en aquells territoris. Per tant es tracta d’una novel•la molt realista, adaptada a la historia de l’Aïda gràcies a tota la informació i vivències que ha recollit de les persones que realment han patit aquestes fets. Amb el llibre podem saber que Amèrica central és un territori on es pateixen més ciclons, on són més habituals els moviments de les plaques tectòniques...i també que aquets fenòmens produeixen més impacte en aquets països perquè són més vulnerables en tots els aspectes (polítics, socials, econòmics...) Per tant es creen situacions de gran desesperació i més dificultats per als seus habitants.

Enfonsament de l'Atlàntida.

Els desastres naturals no només tenen molta importància al món del cinema sinó que a tot tipus de gènere literari. Hi ha llegendes de l’antiguitat que ens mostren històries relacionades amb aquetes catàstrofes que també succeïen en aquells temps però degut al casi inexistent control de les ciències naturals es quedaven en fets irreals i es creaven històries mitològiques per explicar-les.
L’enfonsament de l’illa de l’Atlàntida és una de les històries més conegudes i interessants entre moltes altres. La llegenda explica que existia en l’antiguitat una gran illa que es trobava a l’estret de Gibraltar, entre les dues columnes de Hèrcules que estaven situades a la costa de la península Ibèrica i el continent africà. El nom de l’illa prové del seu primer rei, Atlas. La llegenda diu que en aquesta illa vivien éssers amb molta intel•ligència, amb una gran riquesa, tota mena de luxes i poder. Aquesta terra era molt fèrtil i rica en metalls preciosos. Es diu que la seva extensió era enorme, fins hi tot podria arribar a ser un continent més gran que Àsia i Àfrica junts, per aquest motiu es tractava de una civilització tan avançada. Però durant un día i una nit va desaparèixer a causa de un gran cataclisme que la va enfonsar sense donar la possibilitat de sobreviure a cap dels seus habitants. Conegut com el poble dels atlants, que va donar nom a l’oceà Atlàntic degut a la situació de l’illa. Aquest fet mitològic es conegut gràcies a la tradició oral que s’ha transmès durant moltes generacions. En aquella època molts historiadors donaven per certa tota aquesta llegenda i donaven total certesa d’aquest desastre natural a causa de la poca informació científica d’aquells temps. A tots els grans historiadors, arqueòlegs i científics de tots els temps els ha semblat una història molt seductora a l’hora de dur a terme investigacions marítimes per tota la zona en busca de pistes o objectes que verifiquin totes les informacions que donen per vàlida aquesta història. També ha creat una gran expectació a molts investigadors degut a les grans riqueses que es mencionaven i per tant s’han fet expedicions al llarg dels anys sense cap resultat positiu.
Com en totes les llegendes sempre hi ha persones que les creuen i d’altres que pensen que son fets històrics poc rellevants i per tant no donen importància a la seva existència, però fins que no es demostri el contrari seguirà sent només un fet mitològic.