Desastres naturals relacionats amb el foc, la calor i els gasos

Incendi

L’incendi és la inflamació d’un objecte, una substància o una zona que no està preparada per suportar la temperatura del foc. Els incendis considerats desastres naturals són els que afecten grans zones ocupades per objectes amb valor econòmic(boscos, infraestructures, etc.).

Ona de calor

Una ona de calor és un període de temps durant el qual la temperatura es manté molt per sobre de la normal. Les ones de calor varien en importància i força segons el lloc que afecten. L’ona de calor de l’estiu de 2010 va provocar altes temperatures al nord-est d’Europa i sequeres, innumerables incendis i smog a Rússia, on a més va cremar gran quantitat de collites i boscos.

Sequera

La sequera és una situació climotològica anormal a causa de la falta de les precipitacions en una zona durant un temps perllongat. La sequera és un desastre natural més llarg que la resta ja que pot arribar a durar segles i molt perillós. El sector més damnificat per les sequeres és l’agricultor i el ramader, ja que aquestes destrueixen les collites i el menjar del bestiar. A llarg termini la sequera pot provocar danys en el sector industrial, en els serveis i en la salut de les persones.

Erupció volcànica

Una erupció volcànica és l’alliberament a l’atmosfera de grans quantitats de gasos i magma de l’interior de la terra a través d’un volcà. Les erupcions es divideixen en diferents tipus segons el tipus de materials que alliberen(lava, cendres, lapil·li, bombes, etc.) les caracteristiques d’aquests materials i als efectes que produeixen: hawaiana, estromboliana, pliniana, peleana, krakatoana i erupcions submarines. Hi ha moltes erupcions molt potents que han quedat enregistrades en la història(la del Vesuvi o la del Krakatoa) i d’altres que n’hem pogut deduir l’existència i l’escala gràcies a les restes que ha deixat(l’erupció del Toba, possiblement la més forta que ha existit en la història, després de la formació dels continents).

Erupció límnica

Una erupció límnica és l’alliberament de gran quantitat de gasos tòxics o inflamables(diòxid de carboni, metà) del fons d’un llac. Actualment només hi ha tres llacs que poden o que han patit una erupció límnica: el llac Kivu, el llac Nyos i el llac Monoun, tots situats a Camerun, Àfrica. Els llacs que poden patir erupcuions límniques necessiten tenir una font de gasos tòxics a prop (volcà, etc.) i una fondària important. D’aquesta manera quan els gasos s’acumulen en les capes inferiors dels llacs on la pressió és major i una part de l’aigua superficial es desplaça i empeny l’aigua de retinguda i rica en gasos a la superfície on, el gas (més dens que l’oxigen i, per tant, s’enfonsa) ocupa tota la superfície i ofega tots els éssers vius de la zona. L’erupció límnica del llac Nyos va alliberar gairebé un kilòmetre cúbic de diòxid de carboni que va asfixiar a tot un poblat proper de 1800 persones en un radi de 25 quilòmetres.

Tempesta solar(o vent solar)

Una tempesta solar és una explosió atòmica a l’interior del sol, que escapa a la seva atmosfera i, més tard, arriba fins a la Terra. Aquestes explosions produeixen aurores boreals, errors en els aparells elèctrics i produeix molta radiació perjudicial per a la salut. La tempesta solar més forta enregistrada va succeir el 1859 quan va produir aurores boreals a l’equador i va destruir una enorme quantitat de telègrafs, alguns dels quals van produir incendis. Actualment es creu una possible causa de la possible fi del món en el 2012 ja que podria destruir tots els aparells elèctrics de la terra si fos prou forta.