Desastres naturals relacionats amb l'aigua, el gel i el fred

Inundació

Tècnicament les inundacions són ocupacions, de l’aigua, de les zones on habitualment no n’hi ha. Les inundacions tenen causes diverses: excès de precipitacions, fusió(canvi d’estat de sòlid a líquid) de les neus, ruptura de preses i activitats humanes(carreteres impermeables, ocupació de les conques dels rius, etc). Les inundacions són els desastres naturals més mortals i destructius, durant el segle XX s’ha calculat que han mort 3.2 milions de persones, què és més de la meitat de tots els morts per causes naturals al llarg d’aquest segle. A la Península Ibèrica les inundacions són les catàstrofes més freqüents i les que més danys provoquen.

Tsunami

Un tsunami(literalment: ona del port) són una sèrie d’ones gegants que són causades pel desplaçament de gran quantitat d’aigua. La majoria de tsunamis són provocats per terratrèmols submarins i rarament són la conseqüència de caigudes de meteorits i explosions submarines. Els tsunamis són un perill per a les zones costaneres, sobretot marines però d’alguns grans llacs també, on ho poden devastar tot. Quan un tsunami és causat per un terratrèmol de més de 8.3 graus a l’escala de Richter és denominat megatsunami, ja que es torna molt més destructiu i perillòs.

Mànega d’aigua

La mànega o tromba d’aigua és un remolí d’aigua entre la superfície de l’aigua i un núvol, generalment cumuliforme. És un fenòmen molt comú i es pot observar moltes vegades a la costa catalana. Pot arribar a aixecar vaixells i és especialment perillosa quan passa a través dels ports.

Allau

L’allau, o esllavissada de neu, és la caigua de neu en grans fins i tot enormes uantitats a través del vessant d’una muntanya. Els allaus poden ser provocats o espontànis: els provocats es produeixen a causa de trepitjar una massa de nèu i que aquesta al no poder suportar tot el pes caigui; en canvi els espontànis es produeixen per la sobreacumulació o canvi de les condicions de la massa de la neu(causades sobretot per els augments de temperatura o plujes) en un lloc determinat. La possibilitat d’allaus es mesura en les muntanyes cada dia i es publicada als bulletins de neu en cinc possibles escales: feble, moderat, marcat, fort i molt fort. El nivell destructiu dels allaus es mesura segons la pressió(en quilopascals, kPa) amb la que l’allau colpeja les estructures.

Calamarsa

La calamarsa és una forma de precipitació de partícules esfèriques o irregulars de gel que mesuren entre 2 i 130mm de diàmetre i arriben a pesar 500g. Aquestes esferes estan formades per una gota a una temperatura per sota del zero i que en tocar-se amb altres gotes es congelen i formen grans esferes de gel. Les calamarses poden arribar a destruir conreus, trencar teulades, destruir cotxes i matar persones.

Pluja engelant

La pluja engelant és una forma de precipitació de gotes molt fredes que en caure i entrar en contacte amb superfícies amb una temperatura menor a zero es congelen. Els danys de la pluja engelant afecten sobretot la xarxa de distribució elèctrica, els cables i les torres que no poden suportar la pesant capa de gel que es forma sobre ells i cauen. Els segons afectats són els arbres i tot tipus de vegetació que es trenca o mor sota la capa de gel.

Tempesta de neu

La tempesta de neu és un fenòmen meteorològic que consisteix en una tempesta acompanyada de forts vents, temperatures per sota dels dotze graus negatius, molta neu i, a vegades, calamarsa. Les zones més afectades per la tempesta de neu són les d’alta muntanya, Sibèria i els pols Nord i Sud.

Front Polar

El front polar és una línia de discontinuïtat que separa els vents polars i els vents tropicals. A l’estiu queda ubicada prop del pol Nord però a l’hivern baixa fins a la península Ibèrica. És el causant de tots els fenòmens meteorològics relacionats amb el fred(pluja gelada, neu, calamarsa, etc.) i per tant el desastre naturals més important.