L’enginyeria antisísmica és l’estudi del comportament de les estructures sotmeses a ones sísmiques, que poden estar en forma de, sobretot, terratrèmols, pèrdua del sòl que subjecta l’edifici, tsunamis, etc. El seu objectiu principal és reforçar un edifici per què resisteixi un terratrèmol, de dues maneres principals: rellentint-lo o debilitant-lo. Els altres objectius que persegueix, són els següents:
-Com interactuen les estructures construïdes amb un fonament en vibració.
-Preveure les conseqüències de les vibracions.
-Planificar, construir i mantenir en bon estat els edificis antisísmics.
També s’intenta que els edificis antisísmics siguin moderns i, tinguin un aspecte maco i que no siguin gaire cars.
Actualment el mètode més utilitzat és el control de la vibració de les ones sísmiques, i, entre elles, l’aïllament sísmic, que ens permet edificar estructures fàcils de construir i no gaire cares.
Són una sèrie de dispositius que permeten reduir l’impacte de les ones sísmiques en les estructures. Es poden classificar en actius, passius i híbrids. Són els següents:
-Murs de maçoneria en sec: consisteix en posar els maons de manera que no deixin gens d’espai entre ells i, per tant, no tinguin punts de ressonància, especialment en els arcs. Els inques van ser uns dels primers que van utilitzar aquesta tècnica en la construcció, per exemple, del Matxu-Pitxu. Durant els petits i mitjans terratrèmols als murs no els passava res, i, durant terratrèmols més forts les pedres “ballaven” i tornaven a la seva posició quan el terratrèmol s’acabava.
-Amortitzadors sísmics: són un tipus d’aïllament sísmic que protegeix l’edifici de terratrèmols potencialment destructius.
-Amortidor d’inèrcia: és un bloc massiu de formigó construït en un edifici molt alt, que, amb l’ajuda d’un mecanisme semblant al d’una molla, ressona quan rep ones sísmiques. El Tapei 101 en té un.
-Amortidor d’histeresi: reforça l’edifici durant un terratrèmol dissipant les vibracions sísmiques que li arriben.
-Amortiment en la configuració vertical: redueix la vibració sísmica que rep l’edifici construint-lo amb una forma cònica. Aquest efecte també es pot utilitzar amb la seva massa.
-Amortidor multi freqüència de les vibracions: es col·loca en edificis alts i vibra amb freqüències específiques quan rep ones sísmiques. Cadascun d’aquests amortidors consta d’una sèrie de diafragmes entre pisos i un conjunt d’altaveus que vibren amb períodes de vibració propis.
-Base elevada de l’edifici: gràcies a les múltiples reflexions, difraccions i dissipacions que hi ha a la base elevada de l’edifici, les vibracions que arriben fins a l’estructura són molt més dèbils que al principi.
-Coixí de goma i plom: és un sistema d’isolació que suporta entre 1 i 10000 tones de pes i té, com a màxim, 1m d’alt. Es va tornar molt famós després d’un terratrèmol a Los Angeles on van protegir l’Hospital Universitari, que va ser l’únic dels 10 hospitals de la ciutat que no va patir danys.
-Amortidor de molla: és un sistema d’isolació que funciona de la mateixa manera que el coixí de goma i plom.
-Amortidor de pèndol: funciona col·locant sota l’estructura una base còncava, per la qual l’estructura lliscaria en cas de terratrèmol.
Conclusió
Aquests mecanismes són una mostra de que la humanitat ha progressat i actualment segueix progressant, cosa que ens permet lluitar i guanyar contra la natura. Encara que ens sembli que tot això és molt nou i només apareix en els gratacels en ciutats molt grans i modernes, bona part d’aquests elements apareixen en construccions amb més de cinc mil anys d’història com els ziggurats (edificis esglaonats) de l’antiga civilització mesopotàmica que utilizten el mètode de l’amortiment en la construcció vertical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada