Cinema catàstrofe.

En el cinema un dels trets més atractius pel públic són els desastres naturals. Aquest tipus de cinema s’anomena cine catàstrofe. És un gènere cinematogràfic compost per films que tenen com a tema principal una catàstrofe en curs per a la raça humana. Crea molta expectació i quasi totes les pel•lícules que han treballat amb aquest tema han tret un resultat excel•lent. Un dels grans avantatges que proporcionen un èxit segur als curtmetratges d’aquest tipus són els alts pressupostos. Aquesta gran despesa significa uns efectes especials més bons, unes imatges realment impactants i grans actors entre altres. Tracta temes molt atractius pel públic perquè reflecteix un possible futur no molt llunyà i ens crea una sèrie de dubtes sobre la realitat dels fets que estem veient. En aquest tipus de gènere hi ha diferents elements a destacar com per exemple: un desastre amb causes naturals i la tragèdia que normalment afecta a un grup nombrós de persones. Fent servir només aquets dos aspectes principals s’obté una pel•lícula de desastres naturals òptima. La tragèdia fa augmentar l’interès perquè es ressalta les tensions que es causen en un moment de crisi i també per la lluita per la supervivència. Realment es tracta de drames molt reals amb elements més significatius i dramàtics per construir una historia amanida per una aclaparadora tècnica. Altres característiques a destacar sobre aquest tema que crea tants espectadors en el cinema són:
- S’insisteix en el pànic, terror, i fòbia en els seus personatges.
- Els seus arguments es centren en el desig que tenen els seus protagonistes de fugir de la desgràcia.
- Fermesa en l’ utilització d’efectes especials.
- Existència d’un heroi o personatge valent que normalment és el protagonista.
- Els personatges lluiten amb una finalitat: cercar la tranquil•litat.
Si les pel•lícules d’aquest gènere tenen algun d’aquests trets tan característics tenen l’èxit assegurat i encara més si compten amb les noves tecnologies.

Els desastres naturals en el món del cinema

El cinema ha pres els desastres naturals com un dels temes estrella per a crear pel•lícules basades en aquets esdeveniments que també succeeixen en la realitat. El que pretenen és informar als espectadors de les seves causes i les conseqüències que deixen al seu pas sense allunyar-se massa dels fets reals. Aquest gènere utilitza efectes especials per a crear un espai més impactant i també produir temor a les adversitats climàtiques que passen al món.
Fa poc va sortir a la gran pantalla ‘’The Road’’ una pel•lícula basada en la novel•la del guanyador del premi Pulitzer, Cormac McCarthy. Aquesta adaptació ens permet veure la imatge d’un món destruït que va estremir a milions d’espectadors, però malgrat tot no ens adonem de les catàstrofes que succeeixen al nostre planeta i que són igual o pitjors de devastadores. Un altre exemple seria la pel•lícula 2012, la recent creació de Roland Emmerich. Aquest reconegut director també va tractar els desastres naturals en films com ’’Independence day’’. Una de les millor produccions en aquet gènere és ’’Terremoto’’ del director Charlton Henson. Destaca per les seves imatges amb grans efectes especials que van impressionar als amants del cinema. Aquesta creació es pot veure reflectida en esdeveniments de l’actualitat com els recents terratrèmols de l’illa d’Haití o a Xile. La adaptació de la novel•la de Sebastian Junger (La tormenta perfecta) és un clar exemple que ens mostra conseqüències desastroses i situacions de pànic davant d’una gran tempesta. En aquesta pel•lícula els dos protagonistes principals, George Clooney i Mark Wahlberg donaven vida a una situació prou real en la que una gran tempesta posava en situació de perill a uns pescadors que es trobaven al mar. En aquest film es poden veure imatges de ones gegantines que per exemple en la realitat també van provocar la mort de moltes persones en un creuer al Mediterrani.
Un dels esdeveniments que amoïnen als científics actuals entre molts altres és el despreniment de grans icebergs com el de fa pocs dies al glacial de Mertz. Amb aquest exemple s’han pogut crear pel•lícules com ’’El día de mañana’’ en la que s’explica de forma espectacular les conseqüències d’aquest successos i la situació de pànic que es crea a ciutats molt conegudes com Tokio, Nova Delhi o Nova York on es provoquen per aquest motiu: huracans, tornados, inundacions...
Per tant podem dir que en el cinema es poden veure pel•lícules que ens mostren situacions i esdeveniments reals, basats en catàstrofes naturals que ja s’han produït al nostre planeta però també es creen films irreals basats en la ficció i que creen gran expectació per al públic que segueix el tema relacionat amb els desastres naturals.
Dins dels films més destacats en desastres naturals podem observar canvis i avenços molt importants en l’àmbit social i tècnic que amb el pas dels anys és fan més notoris. Les pel•lícules més antigues utilitzen temes religiosos i tabús per a justificar els fets que succeeixen i sobretot destaquen l’arribada de la fi del món. En canvi en l’actualitat les pel•lícules es basen en causes científiques com pot ser el canvi climàtic que provoca grans desastres naturals arreu del món. També hi ha canvis tècnic com la millora dels efectes especials que creen una atmosfera més impactant i realista. Les imatges són més autèntiques i estan millor realitzades. Dues pel•lícules on es poden comprovar aquets avenços tècnics són El día después de mañana (2004) i 2012 (2009). Només amb 5 anys de diferència podem observar la gran millora en efectes especials, imatges molt més impactants i reals, i sobretot utilitzen la música per acabar de donar el toc final d’impacte a la pel•lícula.

Desastre al Japó

Desgraciadament, gairebé tothom s'esta assabentant de la terrible catàstrofe produït al Japó, molt aprop de Tokio.

Aquest, es un clar exemple de les perilloses conseqüències de desastre naturals com el terratrèmol de gairebé 9 graus en la escala de Righter, o el posterior tsunami, que ha afectat a llocs amb una distancia superior a 5km, distancia, que caminant trigaríem aproximadament una hora en recórrer. Aquest terratrèmol tan increïble, ha sigut produït en aquesta zona en concret, degut a que les plaques euroasiatica, filipina i pacifica s'uneixen, per tant, la zona esta contínuament en risc de terratrèmols, per sort, en aquella zona estan molt mes preparats que en españa per exemple, si no fos aixi, les conseqüències haguessin sigut molt pitjors.

Santorini ( actualment )

Actualment l'illa de Santorini, posseeix una superfície de uns 77 m^2. Es classificada una illa amb molt bonica, amb una animada vida nocturna, el que la fa ser una molt bona illa per anar de vacances. Les seves construcció, d'aspecte oriental, son semblants a las que podem trobar a les costes del Marroc o de Túnez. Actualment, aquesta illa esta en ple creixement urbanístic.

El volcà de Santorini

El volcà de Santorini va canviar la historia?

Segons diuen, actualment el nostre planeta, es veuria diferent, si el volcà Thera ( d'aquí el nom de illa de Thera ) no hagués entrat en aquella espectacular erupció, que segons creiem, va tindre lloc fa uns 3500 anys. Segons un grup de geòlegs, la explosió mes gran que s'ha vist a la terra ( per ficar un punt de comparació, podríem dir, que aquesta erupció, va ser 5 cops major que la de Krakatoa, produïda al 1883 ) La civilització Minoica, que era la que habitava el lloc en aquella època, va ser testimoni de la catastrofe, la cual va matar a unes 40.000 persones unes quantes hores desprès, provocant també tsunamis d'uns 15 metres d'alt ( el que vindria a ser un edifidi d'unes 4 plantes ).
Algunes persones relacionen aquesta catàstrofe amb dues possibles llegendes; La desaparició de la Atlàntida, y algunes de les plagues d'Egipte que s'anuncien en l'Antic Testament ( Les cuals estan molt ben explicades en les pagines webs, en les cuals també podem comparar diverses opinions de experts en la matèria ) .

Illa de Thera ( Santorini )

L'illa de thera, anomenada Santorini. Situada al sud del mar Egeo, es un arxipèlag en forma circular, format per diverses illes volcàniques. En l'origuen de la illa, la mateixa poseia 16 quilometres de diàmetre. Actualment, Santorini es fruit d'una explosió volcànica, que va ocórrer entre el 1650 -- 1500 a.C.
Aquesta expiació va ser anomenada 'erupcio minoica', degut a la època en la cual va ocorrer, Aquesta gran explosió, va ocórrer a la illa de Santorini, però va ser tan espectacular que es considera un dels fets mes significatius que han ocorregut en tot el mar Egeo durant l'Edad de Bronce.

Els volcans ( explicació )

Els volcans, crec que gairebé tothom sap mes o menys, amb mes o menys profunditat que es un volcà. El que ja no sap tanta gent es perquè es formen, o perquè es creen en un lloc determinat. En aquesta entrada, la meva proposició es explicar-ho.

Un volcà, es pot dir que es un punt a la superfície de la terra, on te lloc una sortida de gasos i materials rocosos de l'interior de la terra. Aquest magma expulsat per volcà, es compost per material rocós fos, principalment tipus de silicat, que també pot contenir partícules solides, com cristalls i fragments de roques no foses, i també. Aquest magma expulsat, te una temperatura de uns 700 -- 1100 graus centígrads

No oblidem que un volcà es format per la necessitat de expulsat magma, i aquesta activitat volcànica ( en realitat magmàtica ) no es distribueix a l'atzar sobre la superfície del nostre planeta, sinó, que es concentra al voltant de les vores de les plaques tectòniques, o a vegades just al mig d'una placa.

Taipei 101

Descripció i història

Arquitecte: C.Y. Lee & Partner
Companyia contractista: KTRT Joint Venture
Companyia gestora: Urban Retail Properties Company
Lloc: C/Sung-Chih 8, Districte Hsin-Yi , Taipei, Taiwan

El Taipei 101 és un edifici amb un pes total de 705130 tones que va ser obert al públic el 31 de desembre del 2003. TAIPEI és l’abreviatura de Tecnology, Art, People, Environment i Identity; i 101 representa superar el cent per cent i perfeccionar-se més encara. Segons el llibre Guiness el Taipei 101 té el rècord en: l’estructura més alta, el sostre més alt i el pis més alt ocupat. Aquests rècords els va amntenir fins el 2010, quan el va superar el Burj Califa.
El Taipei 101 inclou: oficines de venda al detall(pisos 1-4), un gimnàs(pisos 5-6), oficines(pisos 7-84), restaurant(pisos 86-88), plataforma d’observació(pisos 81, 91 i 101) i instal·lacions de comunicació(pisos 92-100). Té els dos ascensors més ràpids del món que arriben a una velocitat màxima de 1010m/min i es desplacen entre els pisos -1 i 89 en 39 segons. També té un amortidor d’inèrcia de 900 tones, situat en el pis 87, per contrarestar terratrèmols i tifons que es pot veure des dels pisos restaurant i des de la plataforma d’observació.
Inicialment el Taipei havia de ser un gratacel de 66 plantes que simbolitzaria l’emergent Taiwan, però al 13 de gener de 1998, la ceremònia del començament de la construcció, es va decidir cambiar el disseny original i elevar la quantitat de pisos fins 101. Per culpa d’aquest canvi la construcció es va retardar, i la primera columna es va aixecar en l’estiu del 2000. El 31 de març del 2002 5 obrers es van morir aplastats per dues grues que van caure del pis 56 durant un terratrèmol de 6,8 graus a l’escala de Richter. La construcció es va parar i va continuar després d’una inspecció. Durant la construcció es van produir uns quants incendis en els podis. Durant la setmana del 10 al 16 d’agost del 2003 va superar el record Guiness de l’estructura més alta de les torres Petronas. El Taipei es va obrir durant la vigília de l’any nou del 2004, el van inaugurar l’alcade de Taipei, Ma Ying-jeou, i el portaveu de la Legislació, Wang Jin-pyng.

Conclusió i opinió personal

Aquest edifici és una aplicació pràctica de la enginyeria antisísmica, com l’amortidor d’inèrcia i l’amortidor multifreqüència. El Taipei 101 has passat il·lès molts terratrèmols i huracans desde la seva construcció i, per tant, podem dir que l’enginyeria antisísmica existeix, funciona i aquest edifici n’és un exemple.
Evidenment el Taipei 101 és una meravella de l’enginyeria, tant de la civil com de la l’antisísmica, que ha superat numeroses proves durant la seva construcció i que ha aconseguit un merescut rècord Guiness. Però en un país com Taiwan on moltes persones viuen en la pobresa no s’hauria de construir una meravella de l’enginyeria i exhibir una riquesa “falsa”, per molt que els paisos occidentals considerin Taiwan un país emergent, sinó que s’haurien de construir escoles, habitatges assequibles, hospitals, etc. pensant més en la quantitat que en la qualitat.

Enginyeria antisísmica

L’enginyeria antisísmica és l’estudi del comportament de les estructures sotmeses a ones sísmiques, que poden estar en forma de, sobretot, terratrèmols, pèrdua del sòl que subjecta l’edifici, tsunamis, etc. El seu objectiu principal és reforçar un edifici per què resisteixi un terratrèmol, de dues maneres principals: rellentint-lo o debilitant-lo. Els altres objectius que persegueix, són els següents:
-Com interactuen les estructures construïdes amb un fonament en vibració.
-Preveure les conseqüències de les vibracions.
-Planificar, construir i mantenir en bon estat els edificis antisísmics.
També s’intenta que els edificis antisísmics siguin moderns i, tinguin un aspecte maco i que no siguin gaire cars.
Actualment el mètode més utilitzat és el control de la vibració de les ones sísmiques, i, entre elles, l’aïllament sísmic, que ens permet edificar estructures fàcils de construir i no gaire cares.

Control de la vibració

Són una sèrie de dispositius que permeten reduir l’impacte de les ones sísmiques en les estructures. Es poden classificar en actius, passius i híbrids. Són els següents:

-Murs de maçoneria en sec: consisteix en posar els maons de manera que no deixin gens d’espai entre ells i, per tant, no tinguin punts de ressonància, especialment en els arcs. Els inques van ser uns dels primers que van utilitzar aquesta tècnica en la construcció, per exemple, del Matxu-Pitxu. Durant els petits i mitjans terratrèmols als murs no els passava res, i, durant terratrèmols més forts les pedres “ballaven” i tornaven a la seva posició quan el terratrèmol s’acabava.

-Amortitzadors sísmics: són un tipus d’aïllament sísmic que protegeix l’edifici de terratrèmols potencialment destructius.

-Amortidor d’inèrcia: és un bloc massiu de formigó construït en un edifici molt alt, que, amb l’ajuda d’un mecanisme semblant al d’una molla, ressona quan rep ones sísmiques. El Tapei 101 en té un.

-Amortidor d’histeresi: reforça l’edifici durant un terratrèmol dissipant les vibracions sísmiques que li arriben.

-Amortiment en la configuració vertical: redueix la vibració sísmica que rep l’edifici construint-lo amb una forma cònica. Aquest efecte també es pot utilitzar amb la seva massa.

-Amortidor multi freqüència de les vibracions: es col·loca en edificis alts i vibra amb freqüències específiques quan rep ones sísmiques. Cadascun d’aquests amortidors consta d’una sèrie de diafragmes entre pisos i un conjunt d’altaveus que vibren amb períodes de vibració propis.

-Base elevada de l’edifici: gràcies a les múltiples reflexions, difraccions i dissipacions que hi ha a la base elevada de l’edifici, les vibracions que arriben fins a l’estructura són molt més dèbils que al principi.

-Coixí de goma i plom: és un sistema d’isolació que suporta entre 1 i 10000 tones de pes i té, com a màxim, 1m d’alt. Es va tornar molt famós després d’un terratrèmol a Los Angeles on van protegir l’Hospital Universitari, que va ser l’únic dels 10 hospitals de la ciutat que no va patir danys.

-Amortidor de molla: és un sistema d’isolació que funciona de la mateixa manera que el coixí de goma i plom.

-Amortidor de pèndol: funciona col·locant sota l’estructura una base còncava, per la qual l’estructura lliscaria en cas de terratrèmol.

Conclusió
Aquests mecanismes són una mostra de que la humanitat ha progressat i actualment segueix progressant, cosa que ens permet lluitar i guanyar contra la natura. Encara que ens sembli que tot això és molt nou i només apareix en els gratacels en ciutats molt grans i modernes, bona part d’aquests elements apareixen en construccions amb més de cinc mil anys d’història com els ziggurats (edificis esglaonats) de l’antiga civilització mesopotàmica que utilizten el mètode de l’amortiment en la construcció vertical.

Desastres naturals relacionats amb la terra i altres

Colades de fang

Una colada de fang és una massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d'aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang. Les colades de fang tenen un alt contingut de material sòlid i una alta densitat. S’anomenen lahara si contenen materials d’origen volcànic.

Desprendiment

Els desprendiments són la caiguda lliure de masses rocoses que s’han separat del vessant d’una muntanya. Aquests afecten majoritàriament les carreteres i els pobles o ciutats situats a les muntanyes on poden causar moltes víctimes.

Terratrèmol

Conjunt de sacsejades de la superfície terrestre a causa d’un moviment brusc de les plaques tectòniques. Els terratrèmols es poden mesurar segons els danys provocats: escala Mercalli, o segons l’amplitud de les seves ones sísmiques: escala Richter. Encara que els terratrèmols poden afectar qualsevol zona, la seva immensa majoria succeeixen al cinturó circumpacífic, mentre que la resta es distribueix entre el cinturó alpinohimalaià, les dorsals oceàniques i els rift africans. El terratrèmol més fort enregistrat en tota l’història va succeir el 1556 a la província de Shanxi. Recentment els terratrèmols més destructius dels últims anys van ser el de Sumatra del 2004, i el d’Haití el 2010.

Epidèmia, endèmia i pandèmia

El desastre natural per excel·lència, la malaltia, es produeix quan una determinada enfermetat supera les previsions del científics. Quan una malaltia provoca una quantitat de morts superiors a l’esperada es denomina epidèmia, quan aquesta perdura durant molt de temps es denomina endèmia i finalment, quan afecta tot el món s’anomena pandèmia. Les epidèmies són el desastres naturals que més morts ha provocat al llarg de la història (la pesta negra va matar entre un quart i un terç de la població en tot el món i va durar entre els segles XIV i XVIII o la verola, ambdues ja completament erradicades). Actualment la pandèmia més important és la del VIH que s’ha emportat les vides de 25 milions de persones des que es va descobrir el 1980.

Impacte astronòmic

L’impacte astronòmic és una explosió causada per l’impacte d’un meteorit, asteroide o cometa(o altres cossos de probabilitat d’impacte gairebé nul·la com els satel·lits o els planetes) contra la superfície terrestre. Aquestes explosions són tan destructives com poc freqüents però poden causar danys tan enormes com l’extinció completa de totes les espècies d’èssers vius del planeta i la corrupció de l’atmòsfera del planeta.

Fam

La fam com a desastre natural és una situació on la quantitat de població és molt superior a la quantitat d’aliments disponibles. Segons el projecte Proyecto Hambre de les Nacions Unides cada dia moren 24000 persones a causa de la fam o per malalties relacionades amb ella. Aquesta és la primera causa de mort en tot el món i hi ha nombroses organitzacions de renom que batallen contra ella: la FAO, moltes oenegés i la WFP. La zona més afectada per la fam és Àfrica on la fam és causada per les sequeres, els conflictes armats o per la combinació de les dues.